Conegut com general Moragues visqué entre els anys 1669 i 1715, és a dir entre els segles XVII i XVIII, i per tant en un dels períodes històrics crucials i decisius de la història i el futur actual de Catalunya.

Va viure durant els regnats de Carles II “l’embruixat” (1661-1700), que seria últim de la dinastia de la Casa d’Àustria i Felip V “l’animós” (1683-1746), el primer dels Borbons, i participà en les dues guerres més importants de l’època: la Guerra del Nou Anys (1688-1697) i la Guerra de la Successió Espanyola (1701-1714/1715).

Josep Moragues i Mas, va néixer el 28 de febrer de 1669 en el Mas Moragues, una masia situada en el veïnat de Joanet. Un territori que formava part de la vegueria de Vic, i que actualment és dins el municipi d’Arbúcies, en la comarca de la Selva. En un principi consta com Josep Moragues i Sobrevia, però posteriorment, no se sap perquè, figura el seu segons cognom com, Mas.

Els seus orígens eren acomodats, ja que procedia d’una família benestant de pagesos que quan tenia 16 anys, al morir el seu pare va heretar la masia i totes les finques i propietats de la família.

Joanet, veïnat on va néixer Josep Moragues

Quan tenia 19 anys, esclata la Guerra dels Nou Anys, que fou un esdeveniment bèl·lic que es va produir tant a Europa com a Amèrica, i per tant va rebre molts altres noms, degut al gran nombre territoris i països o regnes implicats, tot i que per a resumir-ho s’enfrontava l’expansionisme de França, en aquell moment sota el regnat del reu absolutista Lluis XIV, el “Rei Sol” (1638-1715), contra la coalició europea dita la Lliga d’Augsburg o Gran Aliança, formada per països i territoris com, Espanya, Anglaterra, Àustria, Portugal, Bavaria o el Sacre Imperi Romanogermànic, entre d’altres.

Guerra dels nou anys: Gravat de la batalla de Verges, el 27 de maig de 1694

Mentre durà la guerra, Espanya estava sota el regnat de Carles II de la Casa d’Àustria, i per tant, enemic de França. Catalunya, com al llarg de la seva història i per la seva situació estratègia, fou blanc de l’exèrcit francès, que ocupà i lliurà varies batalles en territori català.

Els llocs on es van produir les batalles més cruentes fou a l’any 1689 a Camprodon que fou ocupat pels francesos, com també ho va ésser Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Ribes de Freser i la Seu d’Urgell. El setge de Roses al 1693, i la posterior victòria francesa a la batalla de Verges, van propiciar la ocupació de Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit de la Roca. Barcelona, per descomptat va estar sotmesa a continus atacs per part del francesos i ajut per part de la flota anglesa.

Durant aquest període bèl·lic i a partir de 1694 quan ja tenia 25 anys, Josep Moragues formà part de la Companyia de Miquelets de la Vegueria de Vic, per tal de lluitar contra l’ocupació francesa, comptant amb la total confiança per part del veguer Ramon Sala i Saçala.

Companyia de Miquelets Catalans © Miquelets de Catalunya

A l’any 1693 s’havia casat amb Na Cecilia de Regàs i de Bas, en la parròquia de Santa Maria de Lliors, d’on era Cecilia oriünda; un veïnat d’Arbúcies, i procedent d’una família acomodada de la baixa aristocràcia rural catalana. Matrimoni que es veuria trencat al cap de 14 anys per la mort de la Cecilia a l’any 1707.

Tres anys més tard, a l’any 1710 es torna a casar quan tenia 41 anys, amb Magdalena de Giralt, Baronessa de Bressui de Sort (Pallars Sobirà). D’aquest segon matrimoni tingué dos fills: Joan Baptista de Moragues i Na Maria Anna de Moragues.

La guerra dels nou anys acaba el 20 de setembre de 1697, a la ciutat holandesa de Rijswijk, on les part bel·ligerants entre França i la Gran Aliança, signen el “Tractat de Rijswijk” que posa fi a la guerra.

Josep Moragues (1669 - 1715) © Sàpiens

Una pau que no duraria gaire, només quatre anys. La lluita per la successió al tron d’Espanya, deixat sense descendents directes per part de Carles II, enfrontaria un altre cop els Borbons i els Augsburg, i altres potències europees. Josep Moragues i Catalunya, en serien gran protagonistes, amb un resultats i conseqüències nefastes pel país, havent hagut de suportar fins l’actualitat, els drets de conquesta i la traïdoria de països com Anglaterra, Holanda i Àustria, desprès d’haver estat els seus aliats.

Carles II l’embruixat, mor sense descendència, cosa previsible donades les seves deficiències físiques i mentals, i el gran nombre de malalties des de naixement i agreujades amb el pas del temps. Aquest desenllaç ja fou durant anys preludi de les discussions de qui seria l’hereu al tron d’Espanya i les seves colònies. En base al parentiu de Carles II, dues cases es disputen l’herència hispana: la Casa de Borbó i la Casa d’Àustria.

D’una banda Felip IV ja havia mostrat el desig que la corona passés a la Casa d’Àustria, però durant el regnat de l’afeblit Carles II, tota una sèrie d’esdeveniments, confabulacions i d’intrigues per part de partidaris dels borbons, va fer que finalment Carles II, designés com a successor a la casa de França, fet que recauria en la persona de Felip de Borbó, duc d’Anjou nét de Lluis XIV de França.

En el moment que Felip de borbó, duc d’Anjou puja al tron en comptes de l’arxiduc Carles d’Àustria, la rivalitat arriba als territoris. S’inicia una guerra a nivell europeu coneguda com “Guerra de la Successió Espanyola”. Catalunya es mostrarà clarament a favor de la Casa d’Àustria i de l’arxiduc Carles.

Mapa dels territoris en conflicte © Museu Virtual de la Guerra de Successió

La guerra es va iniciar a l’any 1701 per diferents punts d’Europa, i es pot definir com una guerra a nivell europeu que enfrontava varis països i territoris sempre en base a mantenir el continent en un estat d’equilibri polític i territorial de forces. Bàsicament hi havia dos bàndols: dos regnes borbons, França i Espanya i l’Aliança de la Haia formada per Anglaterra, Sacre Imperi Germànic, regne de Portugal, Ducat de Savoia, Estats Papals, entre molts altres. Per la part hispana, formaven part de l’Aliança: Aragó, Mallorca, València i Catalunya, i els austriacistes de Castella.

Catalunya és posiciona clarament al costat de l’Aliança i per tant en favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria (Carles III). Catalunya entra de ple en el conflicte a partir del “Pacte dels Vigatans”, que fou un primer acord signat el 17 de maig de 1705, a l’ermita de Sant Sebastià del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) entre diferents personalitats de la noblesa vigatana, per tal de donar poders a Domènec Parera i Antoni de Peguera, per pactar amb Anglaterra.

El pactat amb Anglaterra es coneix com “Tractat de Gènova”  que el van signar representants de la Catalunya austriacista i Mitford Crowe representant d’Anna I, reina d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda.

En el pacte, Anglaterra (no Gran Bretanya, ja que el tractat de la unió entre Anglaterra, Escòcia i Irlanda és del 1707), es compromet a l’enviament de tropes a Catalunya, subministrament d’armes i, protecció i defensa dels drets nacionals catalans. Catalunya es compromet a entrar a la guerra al costat de l’Aliança i en favor de l’Arxiduc Carles i a la mobilització de 6000 homes armats fent costat a Anglaterra.

Ermita de Sant Sebastià de Riuprimer

Josep Moragues fou un dels assistents i signants del “Pacte dels Vigatans”, i a partir de l’any 1705 amb l’arribada de la flota aliada anglesa a Barcelona, després d’haver conquerit Gibraltar, amb suport d’un regiment català d’uns 300 homes, entra de ple en la guerra contra els filipistes, dits botiflers.

Fins l’any 1707 Moragues havia estat enquadrat en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, però és a partir d’aquest any, quan és nomenat governador de Castellciutat, una fortalesa al costat de la Seu d’Urgell, on un dels seus objectius és el control i protecció de la frontera contra l’entrada de tropes franceses. En aquest any, és quan Josep Moragues enviuda de la seva esposa Cecília, i la seva estada a l’Urgell, farà possible unes segones núpcies a l’any 1710 amb Magdalena de Giralt.

Els esdeveniments de la guerra, tenen un gir imprevist i catastròfic per part de l’Aliança; la Batalla d’Almansa. El 25 d’abril de 1707, a Almansa (Albacete), les tropes filipistes obtenen una clamorosa victòria contra el partidaris de l’Arxiduc Carles. Aquest fet, permet en primer lloc l’invasió de València, el qual perd tots els seus drets. La guerra continua, però el 17 d’abril de 1711, succeeix una altre fet; mor Josep I Emperador del Sacro Imperi Romanogermànic, i per tant el successor és l’arxiduc Carles.

Batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707), el principi del fi bél.lic.

Aquest fet podria provocar un nou desequilibri de forces a Europa, ja que Carles, podria ésser emperador i rei d’Espanya, fet que sobre tot Anglaterra, que ja és Gran Bretanya, pel Tractat de la Unió de 1707, no pot admetre i per tant, és el primer interessat en posar fi a la guerra.

L’11 d’abril de 1713 s’inicia el principi del final de la guerra amb el Tractat d’Utrecht, que de fet foren varis tractats, on a partir del qual Anglaterra, Savoia, Portugal i Holanda (Províncies Unides) és retiren de la guerra, en mig de tot un seguit de concessions i cessions per part de les bandes signants de l’acord, amb intercanvis de territoris ocupats mútuament.

Les conseqüències del Tractat d’Utrecht foren fatals per Catalunya, Aragó, Mallorca i València, que amb la traïció per part d’Anglaterra, Portugal i Holanda, van deixar totalment indefensos els altres territoris signants de l’Aliança.

Malgrat la traïdoria d’Anglaterra, Catalunya decideix continuar la guerra en solitari. Els pactes secrets i trifulgues del anglesos “Tories”, avui conegut com a Partit Conservador partidaris de finalitzar la guerra amb beneficis territorials i comercials propis, malgrat els acords signats amb Catalunya, i en contra dels “Whigs”, avui Partit Liberal, partidaris de continuar la guerra i mantenir la promesa amb Catalunya.

L’1 d’agost de 1714 mor a Londres Anna I l’ultima del Estuart, essent substituïda per George I el primer dels Hannover. El nou rei, és partidari de recolzar la causa catalana, i el 18 de setembre de 1714, ordena que la flota britànica torni a Barcelona, però desconeixia que Barcelona havia caigut sota la xarpada filipista, feia tan sols set dies.

A l’any 1713 la ciutadella de Castellciutat a Urgell, es rendeix als borbons, però el general Moragues continuarà la lluita en altres indrets de Catalunya. L’11 de setembre després d’un setge ferotge, cau Barcelona, i l’any següent 1715, la Guerra de la Successió Espanyola acaba definitivament amb la victòria de Felip V.

Per Josep Moragues, la guerra acaba el 18 de setembre de 1714 amb la capitulació de la fortalesa de Cardona, a partir d’on es retira a les seves possessions de Sort al Pallars Sobirà, però per poc temps, ja que serà reclamat pel capità general a Barcelona. Allà se li retira documentació i posat sota vigilància.

Escapa cap a Menorca, ja que la illa estava sota sobirania britànica, però és reconegut en el vaixell i retornat a Barcelona. Ell i altres, a l’espera d’un segon viatge, són traïts i empresonats, essent posteriorment jutjats, torturats i executats cruelment pels invasors. El general Moragues conjuntament amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip, eren executat el 27 de març de 1715, a la forca i esquarterats.

El cap del general Moragues fou posat per escarnit i advertiment al poble, en una gàbia de ferro penjada en el Portal del Mar a Barcelona, on hi restà fins el març de 1727 que davant les continues súpliques de Magdalena de Giralt vídua de Josep Moragues, havia fet durant anys.

Avui Josep Moragues i Mas, el general Moragues, és reconegut com un heroi, màrtir i defensor de les llibertats de Catalunya; unes llibertats perdudes fa 300 anys, i encara avui no recuperades.